Presentació

Us heu fixat mai en la maledicció del número dos? Desconfiem de les persones que ens

parlem amb segones intencions. Toquem el dos quan una situació ens molesta o incòmoda.
Oblidem fàcilment les segones experiències (el segon petó, el segon cubata, el segon viatge a l’estrager...) de la nostra vida. Sabem—i si no ho sabem, els grups de rock ens ho recorden— que les segones etapes mai són bones. Fixeu-vos-hi. Moltes vegades, ni tan sols donem una oportunitat als segons instants. Volem causar una bona impressió als desconeguts perquè som conscients que moltes vegades nosaltres no ens concedim una segona.

​

Vistos aquests precedents, no seria millor oblidar-nos de la segona edició de les Festes de la
Minerva? Perquè enfrontar-nos inútilment a un destí tant hostil a les segones parts?

Aviat vam adonar-nos que només ens quedava un subterfugi per mantenir les nostres
esperances. Emmirallar-nos en el segon any de la vida d’un nen. Quan, cansat d’una existència que es limita a plorar, menjar, dormir i execrar, comença a viure per sí mateix. Més endavant, aclaparat pel pes de les factures i els maldecaps del seu fill adolescent, enyorarà aquesta vida despreocupada, senzilla, instintiva, animal. Però ara encara no. Té dos anys, i vol començar a viure per sí mateix. Aprendre a gatejar pels passadissos i balbucejar mots inconnexos. Descobrir les coses molt abans d’aprendre-les. Segurament aquesta sigui la millor filosofia— potser l’única —per no caure en la resignació i la decadència.

​

Esperem que els quinze cartutxos que ha preparat la Minerva ‘13 us diverteixin, agermanin,
i que també us facin pensar. Hem volgut accentuar el caràcter cultural de la Minerva.
Comprometent-nos més decididament amb la difusió de la història colomina, i intentant que arrelin—també aquí— algunes tradicions del ric patrimoni català.



Les Festes de la Minerva ’13 no volen ser una segona edició gastada, ni una segona part
desconeguda. Hi renunciem. Preferim començar una nova entrega. Consolidar les activitats
que han agradat, i afegir-ne de noves que aconsegueixin sorprendre i il·lusionar. I així fer
sempre el mateix, i sempre de manera diferent. Com un arbre que veu brotar branques
noves cada any, tot i que el tronc i les arrels siguin centenàries.



Esperem que la nova proposta us agradi a tots, grans i petits, bojos i assenyats. Traieu-vos
americanes, uniformes i corbates, i recordeu que teniu dos anys. ​

​​

Tothom a gatejar!​



Festes de la Minerva.